Contes a la carta

Nou conte a la carta de regal

Avui he enviat un nou Conte a la carta, que serà regalat la setmana vinent, acompanyat d'un dels meus llibres dedicat.
Dies d'incertesa per comprovar el resultat.

Nou conte a la carta

Avui he fet a mans un nou Conte a la carta, en motiu d'un aniversari especial. Ara, a esperar amb ànsia l'efecte que causarà a l'homenatjat/protagonista.

esperant reaccions

Quan algú em fa la comanda d'un conte a la carta i el rep ja escrit, es mor de ganes de regalar-lo, per a veure'n la reacció.
I jo també!!!
Però jo només me la imagino, i espero amb ànsia que m'expliquin la reacció.
Ara estic a l'espera de l'entrega de dos contes: a un pare, de part de sa filla; i una dona a la seva parella.
Quins nervis!

Dits de constructor d'històries

El passat 5 d'abril vaig participar a la presentació a Tortosa del llibre El primer heroi, de Martí Gironell, amb qui ja he col·laborat en anteriors ocasions. Sempre intento fer alguna cosa original en aquesta mena d'actes i en aquesta ocasió se'm va ocórrer escriure un dels meus Contes a la carta, dedicat al Martí i al seu procés d'escriptura del llibre. Vaig aconseguir posar-me en contacte amb la millor còmplice possible, la seva dona, que em va facilitar dades, emocions, i uns quants vídeos del lloc on treballa. I el resultat és el conte "Dits de constructor d'històries":
.

La ràdio comprada a El Caire de damunt una lleixa forma part de les coses que modelen el seu món, com un fotograma antic dels Gremlins, aquells petits monstres que no feien por, o com un estol de banderes tibetanes que li van regalar, que no sap ben bé què signifiquen, però que l’alegren amb els seus colors. Coses. Records.

Prem el botó per engegar el portàtil, i una música, ja molt familiar al seu dia a dia, el predisposa a endinsar-se en un món que es construeix a mida. O potser és a l’inrevés, i és el món d’històries qui el basteix a ell. Construir, fer, crear… són verbs que estima, que respecta, que fan olor del seu pare, del seu heroi.

Quasi de forma automàtica clica la carpeta que l’obsessiona aquests dies, que amaga personatges que ja són ben reals, que estima. La vista surt per la terrassa, apunta endavant, travessa la plana i s’esmuny Gavarres enllà. I darrere la vista, el pensament. Ha estat sempre més mental que manual, i li queda certa recança de no haver après a "fer coses" amb les seves pròpies mans. Però no és cert del tot, perquè les històries que dibuixa, els homes i dones i nens que cobren vida, són fruit de les mans que, ja amb l’ànsia de tots els dies, tenen delit de passejar-se pel teclat.

Fora s’escolta a la perfecció el silenci, esquitxat només per algun cant d’ocells, per la remor dels avions que aterren, o l'AVE que passa darrere les naus industrials i que al seu fill li agrada tant que sempre crida: el treeeen! Dins, el vell Baasi li explica a Ynatsé com son pare ensinistrava cavalls a través de l’amor: “Eren lleials si se’ls sabia tractar amb amor”.

La vida és rebel, i no sempre es deixa ensinistrar, i el seu final és implacable. I tot plegat, de vegades, fa basarda; fa por perdre allò que més estimes.

Ja li diu Baasi, el savi, a Ynatsé: “No seràs un adult, no et podràs considerar un home, si abans no coneixes i, sobretot, superes la por.”

A la vora de la taula, una foto del petit Quim. Quan les mans del constructor d’històries necessiten reposar, al despatx de la seva dona, tot just al costat, sempre al costat, l’espera una butaca per llegir, el seu raconet, un regal de Reis als xiquets que es porten bé, i que no perden la il·lusió.

A terra, hi ha lleixes pendents de muntar perquè els llibres no hi caben. La vida són lleixes que s’omplen, que t’esperen.

Amb gust de cirera als llavis

Mai li havia dedicat un conte a un vi, i ja puc esborrar aquesta tasca de la llista. Dissabte passat participo a la presentació de la nova mistela jove Castell de Siurana que elabora el CellerCooperatiu de Cornudella de Montsant. La meva col·laboració consisteix en escriure el conte “Amb gust de cirera als llavis”, que el Celler regalarà fins al dia de Sant Jordi per la compra d’aquesta mistela. Es tracta d’una aposta agosarada, fresca, jove, i de molt bon resultat, francament. Tot un goig que un dels meus contes viatgi de bracet del fruit de la terra del meu poble, amb gust de cirera.

Més informació en aquest enllaç i en aquest.

Més fotos aquí.

un conte, una mistela

Aquest dissabte, a les 7 de la tarda, participaré a la presentació d'un nou vi del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant. Es tracta de la mistela Castell de Siurana, un vi fresc i divertit, amable i dolç, amb aromes de fruita vermella (sobretot cirera i maduixa), fins i tot amb alguna nota de fruita tropical, tipus almívar. 

Durant l’acte de presentació s’oferirà un tast dirigit i obert a tothom a càrrec de Ramon Valls, enòleg del celler, i es degustaran bunyols de vent per acompanyar, dolços locals característics d’aquesta època de l’any.

Per la meva part, llegiré un relat escrit i pensat especialment per aquest nou vi, titulat “Amb gust de cirera als llavis”. I és que des del 12 fins el 23 d’abril es posarà a la venda el pack “Sant Jordi”, que consistirà en una caixa de fusta amb l’ampolla de la nova mistela, una rosa vermella de paper feta a mà i el meu conte.

Una nova aventura més, doncs, dels Contes a la carta.

8 potes

Dir que, un cop acabats d'escriure, els contes tenen vida pròpia, no és gens original, tot i ser veritat. Però en el cas dels Contes a la carta encara és molt més cert, perquè els protagonistes estan vius i, ben vius.

Fa unes setmanes vaig escriure un conte per a regalar a un parell de germans, l'Ariadna i el Joel, de 10 i 8 anys, que vaig titular "8 potes".

Divendres passat, els dos protagonistes van llegir-lo a la Biblioteca de Móra d'Ebre, dins del marc d'una activitat que ells han estrenat: L'hora del lector.

M'han dit que ho han fet molt bé, i amb intriga i tot, perquè abans de desvetllar el final, han proposat als assistents que s'imaginessin com era el "monstre" de 8 potes que apareix al conte i que el dibuixessin. Després, magnànims, han resolt el misteri.

I jo, feliç.

a un mestre

Fa uns mesos que vaig iniciar el projecte de Contes a la carta.

Ara mateix em trobo en ple procés creatiu per a escriure'n un. 

Una de les coses més interessants d'aquesta iniciativa és l'intercanvi d'informació amb el còmplice, la persona que em fa l'encàrrec, que m'explica anècdotes de la persona a qui li vol dedicar, gustos, aficions, debilitats. Ella m'explica, jo li pregunto, i entre tots dos, encara que no se n'adoni, anem escrivint el conte. Estiro d'un fil invisible, com una mena d'investigació, però sense que ningú prengui mal. Estimulant, divertit.

Ja sé prou coses de la propera "víctima". Es dedica a la docència, he vist la foto de la taula de casa on corregeix els exàmens, sé les seves postres preferides...