dissabte, 23 de febrer de 2019

La Bella Escondida

Acabar un nou Conte a la carta. Cada cop que rebo una comanda m'assetgen els dubtes (serè capaç? trobaré el to? agradarà?) i llavors, en un moment determinat, arriba una guspira, un fil del qual comences a estirar.
Quan reps la resposta emocionada i agraïda de la persona que te l'ha encomanat, és màgic, perquè és màgica la forma en què les persones, tant se val la seva edat, sexe, origen..., tant se val que ni tan sols es coneguin, estan unides a través de les emocions.
Una imatge de la coprotagonista de l'últim conte a la carta que he escrit, la Bella Escondida de Cádiz.

Cap comentari:

Publica un comentari